|
cultura popular
|
|
Sabía que ho trobaria. Ja feia temps que em rondava pel cap de fer-ho pero com sempre el temps ens manca per a tantes coses com volem fer.
Volia recuperar el contingut d'un llibret que havia llegit ara fa ja una colla d'anys i que deia que el català es la mare de totes les llengues
Ho he trobat al bog d'en Victor Pàmies http://vpamies.blogspot.com/2009/08/el-catala-mare-de-totes-les-llengues.html Aqui teniu una cópia LA LLENGUA CATALANA ES LA MARE DE TOTAS LAS LLENGUAS
A un grapat d'anys que aparegué en Lo Xanguet un aplech de frasses catalanas qual eufonía era la mateixa de moltas altras llenguas vivas y mortas. Més ensá La Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l'istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía'ls sons de totas ellas. Una y altra inolvidables publicacións están agotadas. Jo vaig recullir d'una y altra aquellas bromadas de la més bona lley y he procurat enriquir l'aplech resultant ab bona cosa de frasses novas, ó per lo menys inéditas, classificant-las totas d'acort ab lo quadro universal de llenguas trassat pel sabi Max-Müller, pera que's vegi que totas las llenguas del món tenen arrels en la catalana , y si no's vol confessar que siga la nostra la mare de totas, al menys se vindrá á parar en que cap com la nostra té condicións pera ser la llengua universal quan d'aixó's tracti. Alguns amichs m'han demanat que publiqués la meva col·lecció classificada, y jo he pensat qu'en lloch millor qu'en L'ALMANACH DE LA ESQUELLA DE LA TORRATXA podria publicar lo que's desitja. Héusela aquí.
PRIMER GRUPO
LLENGUAS MONOSILÁBICAS
CHINO - Quin fou lo sant gay que tens al estanch? - Com que tinch tanta sang á las cinch tinch son. - Tinch cinch fills tísichs y prims y amichs intims vinticinch.
SIAMÉS - Teta tonta, tanta tinta tota t'unta. - En quin tinté té tinta Anton? - Aquest estúpid ha escupit en un tupí qu'está tupit.
SEGON GRUPO
LLENGUAS AGLUTINANTS
FAMILIA AFRICANA
MANDINGA
- 'Ls encenalls s'empassan per las senallas.
- Las bagassas malaltissas s'esllavissan sachsejant.
- Estich pensant de quant ensá s'han esquinsat los cinch cents sachs.
ZULÚ
- Setze agutzils s'han emmatzinat ab brots d'etzevara.
- Ab xerigot els noys s'esquitxan.
- Si'l butxí butzina esbótzali l'atzarola.
EGIPCI
- Donch gola al cayre del padrís.
- No ramení tafané si no'l faré anar d'oros.
- Tot lo meu se'n va en missas ó ciris.
FAMÍLIA TURANIA
TURCOMÁ
- Si es tova costa calés.
- Dins del cove hi ha caragolets molt cars.
SANSCRIT
- Com qu'ha de rajá fássimela barata.
- Sa madrastra y sa mare m'han escrit que l'asa brama.
FAMILIA HOLOFRÁSTICA AZTECA
- Está feta l'escala? Guáytila, pórtili, coyti.
- Quan en Quico xiscla la Tecla xiula.
- Lo baylet del butzem cala piulas.
- Estripali'l caixal xich á la mula.
- A pí xich escala no cal, si cal duli.
EUSKAR
- Arri bagarra no me la carreguis.
- M'has arrencat la cua de la grua.
- Oy que van enrera'ls esguerrats?
- Una sagarreta se'm agarra.
- Ab el casco se sua.
TERCER GRUPO
LLENGUAS PER FLEXIÓ
FAMILIA SEMÍTICA
HEBREU
- 'M raca'l sabatot rebech.
- Qué hi fas? Agafarne un es lo que't toca.
- Carat, quin rot.
- Nostramo trech l'aca?
- La traca s'atraca.
ARABE
- Ab las alicatas ben segú fem marinyachs.
- Ola Laya, volem oli.
- Bufá no fá fí.
- Anant á la babalá li han esqueixat la bufanda.
- Ala, baliga balaga, ves á cabdellá fil fí.
SIRIACH
- Un germanastre d'en Bonastre diu qu'ha atrapat un pollastre.
- En Fabra té una cabra sota cad'abre.
FAMILIA INDO-EUROPEA GRECH
- Lo gos s'esgarrifa de tocá l'ós calent.
- Qu'ética está la Tona.
- Al cal Hipólit no hi ha qu'anarhi.
- Qu'es bó escumar ví ab espátula?
- Quan arrenqui la bullida, pénjala als calamástechs.
LLATÍ
- Melis es fusta per vigas.
- Te demano estám y'm surts ab corda.
- Si no m'aturo perdo l'oremus.
- D'aná ab els nuvis al omnibus casi be l'avia sua.
- Avis murris portan els nuvis á Gracia en omnibus gratis.
ITALIÁ
- Fasolet ó caldo es bo per qui matina.
- Passi, passi, xitxarel·lo, fassi muxoni y camini.
- Per un escapulari van donarhi un picotí de carquinyoli.
- En saldoni fa un tiberi de víxarel·lo ab ali-oli.
CASTELLÁ
- La política castellana es aventurera.
- La patata catalana es consentida.
- Vaya una broma de pitos y flautas.
GALLEGO
- Guayta minyó la gayta de nyiguinyogui
- Ay! guenyo del meu carinyo que'ls morros t'espinyo.
PORTUGUÉS
- Qué li cau á ne'l sarau á la dona de casa?
- Lo que'm cou ho porto á sobre.
- Tingáu la festa en pau.
- A peresa no'm guanyáu.
- Dos reys van anaá á sarau.
- Noya la perruca os cau.
FRANCÉS
- Un bon jornal fa de bon-suar.
- Ab fanch del carré m'ha embrutat lo cotó.
- Un xeval m'ha atrapat un calé.
- Ja ve'l marxant?
- Comprém pa?
- Qu'es que sé que sab tothom?
RUS
- Qu'ho vols com arrop?
- La garrafa del xarops'ha aixefat ab'l trepitj.
- D'un buf va quedar pitof.
- Un ruch xich de Garraf va ferse un tip de garrofas.
- Aqueixa escarxofa fa tuf d'aygua naf.
POLACK
- Qui li piqui que s'ho rasqui.
- Quan pesqui no s'arrisqui.
- Mira que no s'osqui.
- Ves que no s'embesqui.
- No s'engresqui y no m'esquinsi.
- Vingui aquí á jugar á la brisca.
- Si te basca que busqui qui'l refresqui.
- No's trenqui la closca quan rellisqui.
ALEMANY
- Saben sí'l gotim vert fa las ocas grassas?
- Un cranch va caure sobre una brasa grossa.
- Xafan xuxos y fan traus.
- Jo't flich que flochs que du.
- Es que s'ha fet un gros trench al nas ab un catúfol esberlat de la cisterna.
- Ja vol préssechs grochs?
- Lo mal del fetje engreixa'l metje.
- Elástichs blaus fan fástich si's mullan y's tacan.
INGLÉS
- L'anech ha mort sens' haver-hi hagut espeternech.
- No's toquin ni's moquin.
- May estich tip de bescuyts.
- L'oncle broda á la moda.
- May cap gech me fa sachsons.
- No pot haverhi hagut may ví á n'aquest got.
- Lo got demlo al xicot que s'ha cruspit'l turró perque no xerri.
Y prou.
MARRAMAU.
|
|
IL CASTEL-LO MALEDETTO En un castel·lo perdutto
entre boscos e jardinos
tre gatti di pelo fino
fachian "mau, marramiau"!!...
Un buldoc vigilatore
feto "bup, bup" tanto forte
que pel forat d'una porte
fuchen les gatti de pore.
Il cani, oh maledetto!
estaba forto angunioso...
"bup, bup!" fachia rabioso
"mau, mau" il gatti repette,
e entre le cani e le gatti
fachían gran saragatti.
In tanto, la figlia bel·la
del conti d'aquel castel·lo
cantaba in vocce di ciel·lo
el "Yo te l'encendrél·la".
Ma que noite! que delicia!...
Luciente luna bel·lina
reflexaba la bambina
fachendola encantadora.
Al jardino il suo amanti
dedicaba un tristo canti
a la bel·la que il adora
e ab la guitarra chafatta
entonaba la Traviatta
ab voche di regadora.
Il conti, sentint bruggitto
restando tutto esveratto
brioso brinca del llitto,
guipaba per un foratto...
e viendo el gran jolgorio
qua habia armatto el tenorio
que era tutto un animale,
obra presto la finestra
e agafando l'orinale
l'hi engega sobre la testa.
Un sorollo estravaganti
fatto al caure la terrissa
e hubiera morto di risa
qui vedere al pobre amanti
de cap a pie regalanti,
e hasta xopa la camisa.
| En tanto que en el jardino
la figlia have vedutto
lo que a su amanti ha passatto,
que estaba fetto un perdutto
ab un olor nada fino...
presto s'ha desmayatto
desobre d'un balansino.
L'amanti, fetto un salvaggio,
vengativo pren coraggio:
vol pujare pel balcone,
li botaba el corazone,
li fujiba la sabatta,
l'ofegaba la corbatta,
l'entrabanca el cinturone,
ma viendo a la sua amante
que estaba fetta un farsel·lo
vol robarla del castel·lo...
ma non troba la sortita.
Il conti tem la partita
i viendo tanto alboroto
me l'agafa pel gañotto
e estreñendo se irrita
fins arrancarli la vitta.
Vendo q'ha fetto un ñapo
ab una agulla di cappo
clavada al cuore si mata,
cayendo, povri signore
com una ratta ofegatta
di cappo al surtidore.
La figlia torna al sentito
i al veder morto il suo amanti
a galet beu salfumanti
e la sua auca é finitta.
Resta il castel·lo perdutto,
ya no s'ascolta cap canti
ni la voce del amanti,
nominato Sisebutto;
tan solo l'eco lontano
porta el tuf d'algun gitano
ab un burro coix de pota,
e va recto al corazonne
la profunda e cruel canzone
del roncar d'una granotta.
|
|
UN LLORO, UN MORO, UN MICOI UN SENYOR DE PUERTO RICO
Un senyor de Puerto Rico
al balcó tenia un lloro,
ric de ploma i de bon pico,
d´aquells lloros que fan oro,
dels que costen un bon pico.
I un veí seu que era moro
de Tetuan va rebre un mico,
i amarrà aquet mico el moro,
al balcó quedà el lloro,
a l´altra banda lluny del mico.
Tant i tant xerrava el lloro
que s´empipa un dia el mico
i amb rabiós alè de toro embesteix,
s´amaga el lloro
i trenca la cadena el mico.
Salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i esverats surten el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Perquè no tanca el seu lloro?
Perquè no amarra el seu mico?
Van cridar tots dos fent coro,
volent l´un agafar el lloro
i estirar-li l´altre el mico.
Cau el mico sobre el lloro
i li clava el lloro el pico,
reganyà les dents del mico
i esverat mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.
I renega aquet del lloro
prometent matar el mico,
mentre que furiós el moro
provoca l´amo del lloro
i embesteix el lloro al mico.
Cap amunt s´enfila el lloro,
cap avall s´esmuny el mico
i faltant tots el decoro
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.
| Ai moro si perdo el lloro!
li diu ja el de Puerto Rico,
replicà cremat el moro,
pagaràs ben car el lloro,
al cristià si es perd el mico.
L´escarneix ara del lloro,
a baix fa mueca del mico
i no se sap si és el moro
o el que parla o bé el lloro
o el senyor de Puerto Rico.
El brunzit creix, vola el lloro
i al carrer cau sobre el mico
corre en guà el de Puerto Rico
veient-se en perill el lloro
altra volta sobre el mico.
Es desfà com pot del moro,
entra i pega un tiro al mico,
però l´erra i mata al lloro,
desmaiat cau, riu el moro
i ja fuig a buscar el mico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Eixerit retorna el moro
amb el lloro mort i el mico,
a auxiliar al de Puerto Rico
i després envia el lloro
amb una carta pel mico que diu:
"Seis onzas de oro
per l´ataque en contra un mico
d´un cristià reclama un moro,
guardi´s ara dissecat el lloro
i pagui´m ara a mi aquest pico."
Veu això l´amo del lloro
i es tira sobre el mico,
mata el mico, mata el moro
i mort el moro, el mico, el lloro,
tot pel senyor de Puerto Rico. |
|
|
 Potser ja sabeu que existeix Lo Diccionari que recull les paraules de la nostra terra.
Com que es un document força llarg no tenim prou espai a aquest article per a reproduir-lo. Us deixem el link per tal que qui estigui interesat el pugui llegir o baixar fent click aqui. |
|
Segons el mencionat llibre d'en Joan Bellmunt i Figueres, hi ha un seguit d'aforismes molt popular en el nostre poble dels que en fa una relació : Les ànsies de l'ase maten el traginer. Any de poc pa, garbell espés i sedàs clar. Qui té ciència no es fia de l'apariència. Arbre sovint tresplantat no posa arrels. D'un arbre caigut tothom en fa llenya. Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra. Qui s'arrauleix el fred se'l menja. Qui assegura dura, a despit de mala ventura. Qui s'assembla als seus no fa tort a ningú. No hi ha millor truc que Déu t'ajut. |
|
|
|
|
|
|
